La tele

A casa ens hem comprat un trasto com el de la foto.
Us el presento: Es diu Freecom Mediaplayer i és un disc-dur que li poses pelis que sense voler has baixat amb l'emule i com que està connectat a la tele, les pots veure.


Perquè el tenim?
Doncs molt senzill. Perquè som pares. Si! Des de que som pares anem a dormir cap a les onze com a molt. Abans d'anar a dormir, mirem una estona la tele i a aquestes hores no ens agrada gaire res del que fan. Abans miràvem Porca misèria, però malauradament, ja s'ha acabat.

Què hi mirem?
Bàsicament series. Concretament Prison Break, Heroes i Lost. Al dia següent de la seva emissió a USA, ja hi ha algun trempat que hi ha posat subtítols i per casualitat, a través de l'emule, sense voler, apareixen al meu ordinador.

Què miràvem abans?
Varem decidir de comprar-lo després de que alguns dies varem veure Ventdelpla.
Deu meu! Quina serie més carrinclona i políticament correcte! Hi ha bons actors, però el guio i l'enfoc és pèssim. Ha seguit el camí, erroni al meu entendre, d'algunes series: Hi posen personatges de totes les franges d'edat i així s'hi poden enganxar persones de qualsevol edat, ja que s'hi veuen reflectits d'alguna manera, la qual cosa difumina el objectiu de la serie, al voler abarcar tant.
Que ho volen tocar tot i no concreten res, vaja!
Els personatges no els trobo gens creïbles.
És possible que existeixin fills com els de la Teresa (Emma Vilarrasau)? Quina mainada més responsable i adulta! Per favor!
I la amiga de la Teresa, la Nuri? Es pot ser tan, taaaan bona amiga, i taan bona consellera, taaan equànime, taan adulta, taan ....?
I els que porten el bar? Si aquests son castellanoparlants, jo sóc un OVNI!
On estan les misèries, la part obscura, dels personatges? On està la veritat?
Si està filmat a Breda, perquè s'han inventat aquest nom tan raro? Els hi fa vergonya dir-li Breda?
En fi, podria seguir així hores.
Ara també podria dir pestes del Cor de la ciutat, però m'aguantaré perquè vull tenir un bon dia.

Ep que a la tele hi he vist coses que m'agraden o m'han agradat, eh? Porca misèria, Polònia, The Simpsons, ...

Què us agrada o desagrada de la tele a vosaltres? (Vaaaaleeeee, vaaaaa, accepto Ventdelpla com una cosa que pugui agradar a algú, vaaaa ;-)



Estadística Ventdelplanera:

NO ELS HI AGRADA:
Imma
La poc pacient
Merrameu

SI ELS HI AGRADA:
Jo mateixa


TOTAL: 3 - 1 (Guanya el NO, de moment)

JAN's ha après a girar-se

Doncs, res, que el nen als matins te la sana costum de llevar-se a prop de les 6. Jo trobo que és una hora molt maca per llevar-se i fer coses. Admiro les persones que tenen la força de voluntat per llevar-se a les 6. En Jan és un d'aquests... llastima que no sigui autosuficient i l'hagi d'acompanyar un adult, en aquest cas jo. I es clar ... què fas tu, mig adormit, amb un nado de 6 mesos, completament despert, a les 6 del mati?
Doncs jo el poso una estona, concretament l'estona que ell vol fins que plora, a una especie de catifa amb ninots penjats (com la de la foto, més o menys), que tenim al terra del menjador. Mentrestant jo vaig a la cuina a fer-me l'esmorzar. Normalment s'hi està uns 20 minuts fins que se'n afarta.
Doncs avui, taaaxaaan, senyores i senyors, ladies and gentelman, en Jan .... ha après a girar-se, i no un sol cop, noooo, sinó varies vegades sobre si mateix i l'he trobat ... taaaxaaannn ... a sota la taula del menjador, a un metre de la catifa i intentant menjar-se la pota d'una cadira.
No es flipant? És que m'he emocionat i tot. És com si, a partir d'ara, ell tingués una miqueta més d'independència i jo una miqueta menys. Ell en guanya i jo en perdo. Si això segueix així, he calculat que quan ell tingui 5 anys, a mi m'hauran d'ajudar a vestir-me, i als 9 portaré bolquers ...

Això, que el nen es gira ...

JAN's hem esborrat

En Jan i jo ja hem viscut un parell de situacions (1 i 2) amb l'infermera Rottenmeier. Ara ja som tius amb experiència infermeril i avui, armats de valor, hem anat a saborejar la tercera experiència amb la fiera. Aquest cop, n'hi hem preguntat per la Debora. Ja ho investigarem un altre dia, el que se'n ha fet d'aquella infermera que mai hem vist, però que tan ens hem imaginat.

AQUEST MATI

Estem relaxats a la sala d'espera, en Jan dormint i jo llegint l'apassionant i mai prou ben valorat Diario Mèdico. Hem de mantenir el relax per afrontar les embestides de l'infermera amb dignitat...

"PPPPRRRRRRRAAAAAAAAAAAAAAAAAA"

Ep, que ha passat? Ostiiii, el nen ... s'ha cagat! Ara s'havia de cagar? Potser nomes serà un pet. Per favor, per favor, que sigui un pet, que sigui un pet. Vaaaaaaa ... pet ... pet .... si us plau .... pet.
Prometo que aniré a Montserrat a peu si es un pet. No, no ho prometo! HO JURO!!
Ara ... que si es una caca, cagonlapu ... posaré la creueta de la declaració a les ONG. Si senyor!
I si és una caca liquida amb restes a fora del bolquer ... demanaré els papers per apostatar.
Així que ja ho saps....

INFERMERA: Va el següent!

JO: Sóc jo?

INFERMERA: Veus algú més a la sala? Va cap a dins!

Cagonlapu... ara aquesta ens fotrà bronca... cap a dins

INFERMERA: Va, despulla'l que el medirem i el pesarem

JO: ... eh.... i no es pot pesar així vestit i ja ho restarem, perquè més o menys la roba ... potser tindrà fred ...

INFERMERA: No ho veus la temperatura que fa aquí? Va vinga! Posa'l aquí a sobre i comença a despullar-lo

Que sigui un pet. Que sigui un pet i demà mateix aniré a Montserrat, ho juro, ho .... encara que si és un pet, serà dels forts, perquè fot una pudor ... a veure ... pantalons fora .... hòstia .... que veig? ... merda ... merda i està fora dels límits ... de fet està repartida per la cama ... cagonlapu ....

JO: En sortint d'aquí aniré a esborrar-me de ...

INFERMERA: Que dius?

JO: No res ... que el nen ... ara mentre el despullava ... ha fet .. una ... caqueta ... una cacona ...

INFERMERA: Però que no els podeu canviar a casa i aquí venir nets? Homeeee!

JO: No, a casa anava net, s'ha cagat just ara que ....

INFERMERA: Tots dieu el mateix. Si jo quan portava el nano a l'infermera, l'hagués portat cagat, m'hauria caigut la cara de vergonya.

Amb aquesta dona no n'encertem ni una.

JO: Ja el netejo i de seguida el podrem pesar...

INFERMERA: Va!

L'he netejat i així la Rottenmeier ha pogut fer la seva feina.

INFERMERA: Au, cap casa i el pròxim dia el vacunarem..

PENSAMENT: A tu t'haurien de vacunar, vacaburra! De la ràbia!

En Jan i jo hem sortit disparats d'allà dins a buscar informació de com apostatar.

PuJANt i baixant

Avui per primer cop he fet servir un elevador per pujar les escales del CAP amb el cotxet. Quan dic he fet servir, vull dir, he intentat de fer servir, perquè no hi ha hagut manera de fer-lo funcionar. Normalment aquest tipus d'aparells tenen unes fletxes al costat dels botons i així et fas una idea aproximada de que passarà quan el pitgis. Aquest no. Aquest és un elevador per espavilats, i es veu que no en sóc prou. Sembla que el fabricant és un puta d'intuïció, un investigador, un furgador de neurones, l'Inspector-Gadget dels invents, la Fletcher dels elevadors ... i un cabró.
Jo no sóc tan espavilat i intuïtiu com el fabricant i he hagut d'investigar força.
Ja em tens amb el cotxet i jo mateix a sobre l'elevador, amb la mateixa cara que fan els astronautes quan pugen al coet, i un cop ben posats, cosa difícil perquè s'hi cap molt just, he començat a buscar els comandaments per fer funcionar el trasto aquest. La recerca ha durat dos minuts de rellotge, ho juro, fins i tot he sortit a fora de l'elevador per veure si els trobava. Finalment, he descobert, que el puta que ho va dissenyar tot, els havia camuflat pintant-los del mateix color que l'aparell, i allunyats l'un de l'altre. Evidentment no hi havia ni instruccions ni fletxes ni indis...
Saps què? Pitjaré aquest que és el que està més aprop de dalt, i suposo que anirà cap a dalt. Doncs no! No senyor! Aquell botó el que ha fet ha sigut donar l'ordre silenciosa de que baixés la barra protectora, just, just a sobre el meu cap. La mare que va parir....
Quan he aixecat el cap m'he trobat amb el nen plorant de l'espant i un senyor mirant-me flipat.
Total, que em teniu a mi a dalt l'elevador, amb el nen plorant, una hòstia al cap i l'elevador immòbil. M'he començat a emprenyar i no he pas mirat quin botó servia per pujar la barra, sinó que l'he pujada a pèl, he sortit, he agafat el cotxet en braços i he pujat els 12 escalons que hi han fins a dalt.
Sort que no m'havia pres cafè ni cap substància psicotròpica, perquè sinó en aquell moment hagués posat la barra protectora per l'esfínter del fabricant, sense pomades ni cremes. Però no, jo només prenc Rooibos i un cop a la sala d'espera, en plena armonia amb els friki-pòsters de la paret, en Jan i jo ens hem calmat.

Al sortir, m'he trobat amb un iaio que m'ha explicat com funcionava. Es veu que el botó que fa baixar la barra, si el mantens polsat, fa moure l'elevador. Hòstia que intuïtiuuuuuu!!

En resum, avui he tingut una experiència nova. M'he posat a sobre una plataforma, voluntàriament, amb el meu fill com a principal testimoni, i he pitjat un botó per autolesionar-me al cap, a dins el CAP.

Surrealista, eh?

passeJANt i observant

Aquest matí, durant la nostra passejada diària, just abans d'atansar-nos al mercat a fer marujeo i a rebre consells gratuïts de la temperatura corporal del nen, hem passat per davant d'una obra (d'art no! una obra... un pis ... un bloc de pisos en construcció ... caraiii!!). En Jan i jo mateix hem contemplat en directe la posada en pràctica d'una de les aficions més antigues i tòpiques dels paletes.
Per fer-nos una idea de l'escena que hem vist, ens hem d'imaginar un bloc de pisos en construcció, amb paletes a diferents plantes posant totxos, a l'atzar, i a la planta de baix el gruero xerrant amb el del camió de pòrtland, tots dos fumant i recolzats a la bastida. Les edats dels paletes no baixaven de la cinquantena (cadascun, eh?).
Acte seguit per la vorera venia caminant una fadrina, rossa, guapota ... i amb mini-faldilla la boja!
I tal i com es veia venir, el gruero i el del camió han deixat de xumar el cigar, però aguantant-lo amb els llavis, li han donat a la noia una sèrie de consells referents als m², altura, forma i posició de la mini-faldilla. Sembla que el camioner era un entès en sastreria perquè també li ha comentat alguna cosa d'un traje de saliva ...
La noia, que ja deu estar entrenada, s'ha quedat igual, ni els ha mirat.
En Jan també s'ha fixat amb la noia, bé, basicament amb les metes, no per un tema sexual, eh? ... sinó perquè li han recordat el dinar. En el moment que ha tingut aquest record, m'ha insinuat que volia el biberó, i com que aquestes coses no les hi discuteixo al nen, hem anat tirant cap al camp base a alimentar al senyorito.

Després quan ja erem un troç enllà, un parell de senyores (d'una cinquantena llarga d'anys cadascuna també) que ens venien de cares i no les coneixíem de res, quan els hi hem passat pel costat, s'han parat, s'han mirat en Jan i li han dit uns quants ui-que-maco, quant-te-té?, l'has-dabrigar-més i han marxat rient.

En Jan m'ha fet cara de dejà-vu, i és veritat.

Hem viscut dues situacions, que en les formes son diferents, però en el fons son ben iguals:

Els paletes donen veu als seus desitjos sexuals envers una noia que difícilment aconseguiran. I menys diguent-li aquestes coses. Faltaria, a part de moltes altres coses, una miqueta de subtilesa, però de totes maneres, la noia en qüestió queda lluny del seu abast.

Les senyores, a les quals, la crida de la fèrtil mare natura els queda lluny, també diuen coses maques a un nen que, a aquesta edat, difícilment podrien tenir. Segurament han tingut fills, però ara ja fa temps d'això.


Jo també tinc desitjos de coses que estan fora del meu abast .... i just per això son desitjos, perquè si ho aconsegueixes, el desig es fon ...

Volen que ens extingim

Sabeu que fa un temps que es veuen per les ciutats unes parelles de nois, ben vestits, amb un llibre a la ma, que quan poden et mengen el coco en plan secta? Crec que són Evangelistes.
Doncs els hi ha sortit competència.
Des de que sóc pare m'he adonat que per Girona corren uns éssers que es fan passar per pares, però no ho són. Van ben caracteritzats els putes perquè ho semblen de veritat. Se'ls pot veure a altres llocs on hi ha pares autèntics amb els fills, com les sales d'espera de pediatria o parcs infantils. Tenen una missió molt ben definida: fer desistir als pares de tenir més fills. Els envien els de la COPE perquè els catalans ens extingim d'una manera natural. Estan molt entrenats perqué usen, l'arxiconeguda tècnica del jo-si-que-men-surto-i-tu-no-perquè-ets-un-merda. És una tècnica que els hi funciona perquè l'apliquen quan et veuen vulnerable. Et segueixen, sense que te'n adonis, et vigilen i quan et veuen cansat de consells gratuïts i plorades del nen, i tu estàs enxerinat com una abella o quan tens els ulls vidriosos d'haver dormit poc, se't acosten com aquell que no vol la cosa i t'aborden amb les seves teories estivillinianes i que els hi va tan i taan bé. Que és raro que el teu dormi poc perquè el seu, des de el primer dia, la primera hora, el primer segon, dorm com un tronc cada nit i de dia els hi fa una migdiada de 3 hores minim i que quan s'aixeca, ho fa de bon humor i que el menjar se l'acaba tot, tot. I amb un fill de 3 mesos, fins i tot ja han anat de vacances 15 dies sense ell, i que el varen deixar a casa de la iaia i que caaaap problema.
En aquest punt ja et tenen mig enfonsat i amb ganes de plorar. I com que són uns putes, ho detecten i et deixen anar un: "Bé cada fill és un món, eh?". Aquí tu aixeques el cap perquè veus la llum. Es veritat cada fill es un món i tu no tens cap culpa de que el teu dormi poc, no? Beee, estàs salvat, tu no tens cap culpa, si senyor, oleeeeeee.
Però tranquil que això nomes era una pausa per despistar, ara ve el cop final: "És clar que els fills cadascú se'ls educa com vol o com pot i ja se sap, hi ha gent que no ho sap fer bé i que al cap i a la fi els fills son un reflex dels pares. Hi han pares amb problemes de consciencia que traslladen els problemes als seus fills"
I com aquell que no vol la cosa abandonen el lloc i la conversa perque la feina ja l'han feta, els punyeteros.

Jasta! Ja te l'han fotuda, clavada fins al final. Ara si que no te'n surts. Si et pregunten en aquell moment, estàs tan baix que no només no vols tenir més fills, sino que tornaries el que tens i després et tiraries a les vies del tren.

Buuufff!!

Veieu la foto, és un d'ells amb un nen. Són com vampirs, al fer-los una foto, surten velats. Curios tot aixo, eh?
Si us els trobeu, arrenqueu a córrer, que no us atrapin i no escolteu la COPE que des de l'emissora també llancen missatges per fer-nos extingir.

Barrio Sesamo

Els de la meva generació quan érem petits miràvem Barrio Sésamo (els trempats de la foto), un programa de tele instructiu allà on els hi havia. Ens varem empassar sessions enteres de cerca-lejos, uno, dos, tres, quatro, aqui hay quatro manzanas, i sobretot el mític grande-pequeño. Amb aquest programa ens va quedar clar el que era gros, el que era petit, el que estava lluny i a la vora, no hi havia dubte, perquè la rana gustavo t'ho repetia fins que et quedava gravat al cervell.
Ara m'he adonat de que hi ha gent que no va veure el capítol del grande-pequeño i que a partir de que tenen un fill, confonen les coses i quan parlen amb el nen, no poden dir cap paraula tal i com surt al diccionari, noooo, ho han de dir tot amb un diminitiu, un diminitiuet. Un gos, un gos normal, és un gosseeet. Un gat, un senyor gat, un gat més inflat que les galtes de'n Cuní, una bestia de gat de 9 kg més gros que una ovella, i li han de dir gateeet. Osti ... si es veu ben clar que és un gatàs , un gat-foca diria jo, i no, no li poden dir ni gat, li diuen gateeeet. "Guita quin gatet mes maco" ... i el nen que encara no ha vist, ni veurà Barrio Sésamo, es pensa que una bestia de 9 kg es un gateeet.

I clar, un nen que creix amb aquests conceptes, quan va al Burger King demana la super-mega-triple-whopper-con-queso d'un quilo pensant que demana una hamburguesetaaaaa.

I quan a algú, el nen se li posi com una vaca, haurem d'anar a buscar la raó a un capítol no vist de Barrio Sésamo.

De totes maneres hi ha una claríssima excepció en aquest error de percepció de quantitats ... la verdura, si senyor, la verdura. Se'n mengen dues cullerades, una de les quals l'escampen per tota la taula i fins i tot a dins el radiador, i mirant la cara que fa el nen, diries que se'n ha menjat dos quilos.

Això de la verdura, diria que no es soluciona ni amb un visionat intensiu de Barrio Sésamo.

Coses que no s'entenen (III)

Al que fa les etiquetes dels detergents, i sobretot, dels suavitzants:

Què hi fan conceptes com suave, frescor, perfume ... a l'etiqueta d'un detergent? No haurien d'estar a la d'un suavitzant? El suavitzant no renta, eh que no? Doncs per què hi poseu 30 lavados? No hauria de posar 30 suavizados? Podríeu posar la paraula suavizante a la part de davant? No ho veieu que així confoneu al personal que va al super? No ho veieu que per culpa vostre ara tinc una roba molt, molt, però que molt suau, ultra-suavíssima, però que NO HA QUEDAT NETA?