Barrio Sesamo

Els de la meva generació quan érem petits miràvem Barrio Sésamo (els trempats de la foto), un programa de tele instructiu allà on els hi havia. Ens varem empassar sessions enteres de cerca-lejos, uno, dos, tres, quatro, aqui hay quatro manzanas, i sobretot el mític grande-pequeño. Amb aquest programa ens va quedar clar el que era gros, el que era petit, el que estava lluny i a la vora, no hi havia dubte, perquè la rana gustavo t'ho repetia fins que et quedava gravat al cervell.
Ara m'he adonat de que hi ha gent que no va veure el capítol del grande-pequeño i que a partir de que tenen un fill, confonen les coses i quan parlen amb el nen, no poden dir cap paraula tal i com surt al diccionari, noooo, ho han de dir tot amb un diminitiu, un diminitiuet. Un gos, un gos normal, és un gosseeet. Un gat, un senyor gat, un gat més inflat que les galtes de'n Cuní, una bestia de gat de 9 kg més gros que una ovella, i li han de dir gateeet. Osti ... si es veu ben clar que és un gatàs , un gat-foca diria jo, i no, no li poden dir ni gat, li diuen gateeeet. "Guita quin gatet mes maco" ... i el nen que encara no ha vist, ni veurà Barrio Sésamo, es pensa que una bestia de 9 kg es un gateeet.

I clar, un nen que creix amb aquests conceptes, quan va al Burger King demana la super-mega-triple-whopper-con-queso d'un quilo pensant que demana una hamburguesetaaaaa.

I quan a algú, el nen se li posi com una vaca, haurem d'anar a buscar la raó a un capítol no vist de Barrio Sésamo.

De totes maneres hi ha una claríssima excepció en aquest error de percepció de quantitats ... la verdura, si senyor, la verdura. Se'n mengen dues cullerades, una de les quals l'escampen per tota la taula i fins i tot a dins el radiador, i mirant la cara que fa el nen, diries que se'n ha menjat dos quilos.

Això de la verdura, diria que no es soluciona ni amb un visionat intensiu de Barrio Sésamo.