XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

13 de febr. 2007

Volen que ens extingim

Sabeu que fa un temps que es veuen per les ciutats unes parelles de nois, ben vestits, amb un llibre a la ma, que quan poden et mengen el coco en plan secta? Crec que són Evangelistes.
Doncs els hi ha sortit competència.
Des de que sóc pare m'he adonat que per Girona corren uns éssers que es fan passar per pares, però no ho són. Van ben caracteritzats els putes perquè ho semblen de veritat. Se'ls pot veure a altres llocs on hi ha pares autèntics amb els fills, com les sales d'espera de pediatria o parcs infantils. Tenen una missió molt ben definida: fer desistir als pares de tenir més fills. Els envien els de la COPE perquè els catalans ens extingim d'una manera natural. Estan molt entrenats perqué usen, l'arxiconeguda tècnica del jo-si-que-men-surto-i-tu-no-perquè-ets-un-merda. És una tècnica que els hi funciona perquè l'apliquen quan et veuen vulnerable. Et segueixen, sense que te'n adonis, et vigilen i quan et veuen cansat de consells gratuïts i plorades del nen, i tu estàs enxerinat com una abella o quan tens els ulls vidriosos d'haver dormit poc, se't acosten com aquell que no vol la cosa i t'aborden amb les seves teories estivillinianes i que els hi va tan i taan bé. Que és raro que el teu dormi poc perquè el seu, des de el primer dia, la primera hora, el primer segon, dorm com un tronc cada nit i de dia els hi fa una migdiada de 3 hores minim i que quan s'aixeca, ho fa de bon humor i que el menjar se l'acaba tot, tot. I amb un fill de 3 mesos, fins i tot ja han anat de vacances 15 dies sense ell, i que el varen deixar a casa de la iaia i que caaaap problema.
En aquest punt ja et tenen mig enfonsat i amb ganes de plorar. I com que són uns putes, ho detecten i et deixen anar un: "Bé cada fill és un món, eh?". Aquí tu aixeques el cap perquè veus la llum. Es veritat cada fill es un món i tu no tens cap culpa de que el teu dormi poc, no? Beee, estàs salvat, tu no tens cap culpa, si senyor, oleeeeeee.
Però tranquil que això nomes era una pausa per despistar, ara ve el cop final: "És clar que els fills cadascú se'ls educa com vol o com pot i ja se sap, hi ha gent que no ho sap fer bé i que al cap i a la fi els fills son un reflex dels pares. Hi han pares amb problemes de consciencia que traslladen els problemes als seus fills"
I com aquell que no vol la cosa abandonen el lloc i la conversa perque la feina ja l'han feta, els punyeteros.

Jasta! Ja te l'han fotuda, clavada fins al final. Ara si que no te'n surts. Si et pregunten en aquell moment, estàs tan baix que no només no vols tenir més fills, sino que tornaries el que tens i després et tiraries a les vies del tren.

Buuufff!!

Veieu la foto, és un d'ells amb un nen. Són com vampirs, al fer-los una foto, surten velats. Curios tot aixo, eh?
Si us els trobeu, arrenqueu a córrer, que no us atrapin i no escolteu la COPE que des de l'emissora també llancen missatges per fer-nos extingir.

3 comentaris:

  1. Aiii els fills!!! cadascú es un món es cert, poc o molt s'asemblen als pares també es cert...(sort!! perqùè avegades si s'haguessin d'assemblar als avis!!! segons quin fa por) però alhora de la veritat jo diria que tots fem el podem NO EL QUE VOLEM...o no? i anem fen i trampejant sobre la marxa...

    Això de tenir fills perquè me'ls cuidin els altres...no em sembla bé...si l'haig d'espatllar l'espatllo jo!!! (per això només en tinc un! (de moment))

    Ariadna.

    ResponElimina
  2. Ohhh quin Bloc més xulo!!!!, m'encanta, vinc des de el Bloc de la Poc Pacient o Mama del Pol (com l'hi dic jo, que xula es aquesta dona per deu!!!!), crec que feu una gran feina, els pares dic, ens formeu com a persones, ens feu crèixer, ens estimeu, ens renyeu (per el nostre bé), ens pagueu els estudis i ens deixeu viure a casa vostre mentre no podem pagar-nos un pis :-(

    Que grans sou els pares recony!!!!!

    Petonssssssssssss

    ResponElimina
  3. És veritat que fem el que podem i no el que volem.
    De pare no se'n neix ensenyat i et venen molts de dubtes de com fer les coses, i t'estresses i t'atabales i rius i plores....

    "Jo mateixa" ara m'has espantat. Tot aixo haure de fer per el meu fill? ;-))

    Miquel

    ResponElimina